Amics: Els anys que fa que sóc jove –potser alguns em qualificareu de vell- em permeten mirar la societat i els qui tot just esteu encetant la joventut, des d’una perspectiva, crec jo, amb més objectivitat i maduresa. I em permet adonar-me no només de les persones que ballen, sinó també de qui són els qui els fan ballar i del perquè del ritme que els imposen.
El jove no és un home o una dona a mig fer, sinó una persona que està construint la seva personalitat adquirint uns criteris i una manera de fer, que s’aniran convertint en hàbits que forjaran tota la seva vida: el servei, el treball, el respecte a persones i coses, la capacitat de compartir, etc., i tot el que l’ha d’anar ajudant a entrar en el seu interior i anar-se descobrint a si mateix i el veritable sentit de la seva existència, que va més enllà del que només veiem i toquem.
Perquè la vida exterior d’una persona és el reflex d’allò que viu interiorment. Les seves expressions, el tema de les seves converses, les seves afeccions i, en general, la forma de comportar-se en tots els moments, són manifestacions del que ella viu. Per això és tan important cultivar aquesta vida interior perquè doni fruits de bondat i d’amor. Tot això exigeix un esforç de treball que els joves teniu la capacitat de desenvolupar.
Per altra banda, el jove és qui està més a mercè de les influències externes i pot ser víctima de qui tingui el poder per a dominar la societat segons el seu interès. I més avui que els mitjans de comunicació han absorbit un poder que permet, al qui pugui dominar el camp de la publicitat, dominar la humanitat sencera i donar-li la orientació que vulgui. És aquí on els joves sou més febles. Se us pot explotar si us deixeu atacar en els vostres punts dèbils ambició, fama, sexe, afany d’independència, etc. i se us pot convertir en instruments al servei d’altri. Per exemple: què hi fa una noia mig nua, o nua del tot, a l’anunci d’un producte de consum? Una persona que, a canvi d’uns diners s’ha convertit en pur “reclam” a favor d’una multinacional. I semblant a aquest en trobaríem de molt diferents maneres.
Avui es mira sobretot l’aparença i la superficialitat de les coses amb una sensibilitat atapeïda d’imatges i sentiments contraposats que culminen en l’apatia o el desinterès. Quin lloc ocupa, a la vostra escala de valors, la vida interior? I, en canvi, és aquesta la que hem de treballar per arribar a ser una persona amb totes les de la llei, intel·ligent, lliure, amb capacitat per a discernir els diferents criteris que se’ns presenten i per a emprendre accions arriscades i compromeses amb el bé i el servei als altres. A tots ens convé recuperar l’esperit de lluita per a fer front a tot el que ens dificulta ser lliures de veritat i no deixar-nos manipular pels poders fàctics, econòmics o d’altres signes de poder, que no busquen la nostra integritat personal, sinó vendre el seu producte, sigui el que sigui.
Us cal desvetllar els autèntics valors humans de justícia, honestedat, valentia, coherència, per damunt del benestar fàcil, del plaer egoista i de l’afany de diner sense tenir en compte els pobres. Tot això només es pot aconseguir en un clima de pau i serenor interior, fugint de l’activisme desordenat que impedeix posar-nos en contacte amb nosaltres mateixos. Entrar en aquesta reflexió ens pot semblar enutjós perquè ens fa adonar dels nostres errors; però només reeixirem si en som conscients i ens hi enfrontem amb valentia i amb l’esperança posada en Aquell que mai no ens abandona.
Amics, no us deixeu omplir les orelles de tanta cridòria, enmig de la qual és impossible pensar. No us deixeu omplir el cor per tants afanys de plaer purament sensible sota l’excusa de no ser reprimits. Cultiveu la il·lusió de poder oferir a la societat una persona castament honrada, ben disposada per a la generositat, pel respecte als altres i a tot el que hem rebut de Déu i a un veritable amor, que és donació de si mateix als germans i a la persona estimada, lliurant-nos-hi com un do i no tractant-la de plat de segona tanda. El veritable amor que ha d’unir les vides d’un home i una dona, amb una donació incondicional en el matrimoni, ha de ser preparat amb molta cura perquè els abraci en un destí comú ple de joia i de fidelitat.
Us ofereixo la opinió del Dr. Pere Tarrés, metge i sacerdot, d’una vida exemplar dedicada a la formació dels joves: “La nostra formació la constitueixen un conjunt de mitjans que han de fer de cadascú de nosaltres aquells homes i dones nous, nets en el possible de passions i d’amor propi, que saben imposar la raó i el seny a les escomeses de la nostra pobra condició”.
Noi o noia, jove d’avui, on sigui que et trobis, recorda que sempre ets a temps per alçar el cap i tornar a mirar la vida amb il·lusió i esperança.
Lluís Ferret i Altisench
Prevere de l’Arxiprestat de Terrassa.
