CARTA ALS JOVES (SEGONA PART) de mn. Lluís Ferret

CARTA ALS JOVES (SEGONA PART)

Avui voldria parlar-vos d’una persona jove, com vosaltres, malgrat que en una època anterior; però molt semblant a la nostra per les seves característiques històriques. Una persona que va retrobar Déu en un temps d’incertesa com ho és el que avui ens toca viure. Es tracta d’Edith Estein, una alemanya jueva, filòsofa, que va morir a la cambra de gas del camp d’extermini naci d’Auschwitz (Polònia).

Edith, dotada d’una intel·ligència extraordinària, tocada pels diferents moviments intel·lectuals dels inicis del segle XX, colpida per la primera guerra mundial on va exercir de voluntària a la Creu Roja en hospitals de campanya, va ser una persona en recerca constant de la veritat des de la intel·lectualitat i des del seu l’afany de servir els altres estimant

Havent abandonat, durant l’adolescència, la pràctica religiosa jueva en la que havia estat educada des de petita en el marc de la seva família, va començar a descobrir les primeres llums de la veritat que cercava quan es va trobar amb l’actitud, no tant sols resignada sinó plenament esperançada, d’una amiga seva, cristiana protestant, que acabava de perdre el marit a la guerra. Va descobrir que la seva amiga era capaç de mirar la creu de Crist i així viure el seu dolor amb esperança i amb l’acceptació d’una voluntat superior a ella.. Aquesta reacció la va commoure i la va omplir d’admiració i va ser, per a ella, el primer pas vers el coneixement de Crist i de la seva Església.

Com us he dit Edith Stein va viure en un clima d’incertesa marcat per la increença (en Déu) i el desencís (en l’home). Va viure les vicissituds històriques del seu temps: culturals, socials, polítiques i religioses. L’any 1928 oferia una anàlisi de la societat alemanya d’aleshores que continua essent vàlida en els nostres dies també a casa nostra.. Heus aquí com ella ho

“Quina és, doncs, la malaltia de la nostra època i del nostre poble? En la gran massa existeix avui un gran esquinçament interior, una falta total de conviccions segures i de fonaments sòlids, un deixar-se portar sense rumb i, com a resultat de la insatisfacció d’una existència així, una embriaguesa de plaers cada vegada més nous i refinats; entre els qui volen una vida amb un contingut vital seriós, es dóna una inversió exagerada en un treball professional unilateral que, si bé els preserva del remolí de la vida de l’època, tampoc no pot aturar aquest remolí”.

Quina és la seva reacció a partir d’aquesta presa de consciència? Edith, filla dels seu temps, és conscient del moment crucial que travessa la història de la humanitat a Europa.
Per això pot ser un bon model per a nosaltres, situats en una època posterior, però també plena de contradiccions i canvis de tot ordre; però que l’hem de mirar amb seny i viure-la amb gran amor als nostres contemporanis. Sense perdre de vista que els nostres acte d’avui ens encaminen vers un futur, ens cal parar atenció a si la nostra manera de fer és positiva i obra perspectives de creixement per a nosaltres i per a les persones que ens envolten o bé ens tanquen en il·lusions fictícies sense cap mena de contingut.

Un bon dia va caure a les seves mans l’autobiografia de Santa Teresa d’Àvila. La seva lectura la va omplir de llum i li va fer descobrir que en el cristianisme hi trobaria la clau per a la definitiva orientació de la seva vida; i també els valors necessaris per a contribuir personalment a un canvi social que ajudi als membres de la societat a orientar-se vers el respecte i el servei, i no pas a la competició dels uns contra els altres, fent possible una vida més humana i solidària. Va decidir rebre el baptisme i entrar a l’Església Catòlica i va ingressar a una comunitat de monges Carmelites Descalces. Fixeu-vos, però, com ella descriu el seu descobriment de que la vida religiosa no és una alienació, sinó un veritable compromís amb Déu i amb el món:

“En el temps immediatament anterior a la meva conversió i després, durant un cert període, vaig arribar a pensar que portar una vida religiosa significaria deixar de banda tot allò terrenal i viure tenint el pensament únicament i exclusivament en coses divines. Però, a poc a poc, he entès que en el món se’ns exigeix una altra cosa, i que fins i tot en la vida més contemplativa no s’ha de tallar la relació amb el món. Crec, àdhuc, que com més profundament algú està ficat en Déu, més ha de, en aquest sentit, sortir de si mateix, és a dir, endinsar-se en el món per a comunicar-li la vida divina”.

En la persecució naci contra els jueus, el 2 d’agost de 1942 va ser detinguda i deportada al camp d’extermini del poble jueu, on fou executada el 9 d’agost, Darrerament ha estat declarada , pel papa Joan Pau II, Patrona d’Europa: una europea, la vida de la qual ens pot ser un model i una lliçó.

Lluís Ferret Altisench
Prevere de l’Arxiprestat de Terrassa.