Límites de la Inteligencia Artificial (Límits de la IA)
Havent llegit la informació que el professor Jordi Vallverdú ens ha proporcionat i també amb el coneixement de causa (petit) amb el que puc parlar havent cursat les assignatures d’Intel•ligència Artificial I i II de l’Enginyeria en Informàtica a la UAB, penso que com el professor titular de la UAB, Jordi Vitrià i d’altres referències en els materials que se’ns han proporcionat, la capacitat que poden tenir les màquines per a reconèixer el món que les envolta. Ja no pas parlo d’aprendre, ja que n’hi ha algorismes que tenen capacitat d’aprenentatge (algorismes genètics) sinó de la capacitat de modelar el teu voltant. Si bé el poder fer que una màquina jugui als escacs i et pugui guanyar és una cosa superada i habitual, crec que seria molt generós qualificar a aquesta màquina com a més intel•ligent que una persona, o bé simplement qualificar-la d’intel•ligent. Hi ha coses que s’aprenen amb l’experiència diària, com per exemple saber per on pots passar sense xocar,saber que una cosa et pot fer mal si la toques, o seure en un forat. Per a que una màquina pugui ser capaç de realitzar totes aquestes accions se l’ha de dotar d’un mecanisme potentíssim de reconeixement del medi que desconec si seria possible o no ... però l’esforç tant econòmic com humà i intel•lectual seria descomunal.
També vull fer una mica de reflexió en la part més transcendental, si hem permeteu, de l’ésser humà. El meu pensament , o si li volem dir, la forma de concebre la vida i els éssers humans és veure’ls com quelcom més que éssers intel•ligents o una mica més evolucionats que els animals. Penso que els éssers humans tenen una capacitat transcendent de cercar quelcom més d’allò que veiem. Penso que som més que un conjunt de cèl•lules que formen un organisme superior i que hi ha quelcom , en el meu cas crec que tenim un ànima, que ens fa si més no diferents a qualsevol altra forma de vida. Si més no, aquesta capacitat transcendental innegable de l’ésser humà ha portat a la creació d’obres d’art (els místics sta. Teresa de Jesús o st. Joan de la Creu), això molt més que ser una experiència adquirida és com alguna cosa que se’ns escapa més enllà de la racionalitat.
Per una banda el fet transcendental que ja de per sí és complex, i per l’altra (deixant de banda el fet de que es pugui aconseguir, que crec que si no s’ha fet ja, es farà, de dotar de certa capacitat d’aprenentatge a una màquina), el fet de la capacitat dels éssers humans intel•ligents de ser capaços de tenir emocions, estimar, odiar ... que se’ns dubte condicionen els nostres actes i com, no ens aporten aprenentatge i experiències que després podem valorar a l’hora de prendre decisions, són algunes de les variables o factors que penso que ni a curt ni a llarg termini, una màquina pugui assolir en la seva totalitat. Així que segons quina sigui la definició que nosaltres mateixos pugem fer d’Intel•ligència Artificial, com el dissenyar o construir una màquina capaç de ser intel•ligent o bé fer un xat amb ella i no saber distingir si es humà o és màquina, llavors aquella entitat artificial és intel•ligent (sr. Turing), penso que hi ha límits a la IA, i tant que hi ha límits. Els límits són els que la mateixa tecnologia ens dona i els que els propis éssers humans, amb el fet de ser-ho, posen el llistó casi insuperable per a poder crear una màquina semblant a un humà amb capacitat, no sols de ser intel•ligent, si no dels altres factors que determinen la nostra naturalesa.
Etiquetas:
INFORMÁTICA,
inteligencia artificial
Compartir:
